Trobar-te
que em trobessis
ara per ara
tenint en compte
històries d'abans
és el millor
que mai m'ha passat.
Tenir-te, ja saps
sense posseïr-te mai,
abraçar-te,
besar-te
fer-te l'amor
de mil maneres
estimar-te,
escoltar-te
saber-te aprop meu
és el millor
que mai m'ha passat.
Silvia Alonso
2 comentarios:
Diga´m com tornar a casa,
dóna´m la clau que he estat buscant,
tot aquest temps,
diga´m on ets,
podria ser tan màgic si tu vols,
podria ser el destí vessant tresors,
podríem ser tu i jo però ser un de sol,
al mateix temps,
obrint de bat a bat el món,
sense cap por...
Sota la pell - Gerard Quintana
Mol maco el poema.
Xarnego
moltes gracias per el poema.
El Gerard m'encanta i a mes es de casa nostra.
Ja saps el cami de tornada,
la clau mai l'he dessada,
buscabas on no tocaba.
Saps on soc.
Si el destí aixi ho vol,
recollirem tots els tresorts
convertits en de sol,
Obrirem el nostre món,
mai mes la por sera
la nostra aliada.
Pero que mala soy haciendo versos, jajajaja.
molts de petons
Publicar un comentario