Les absències destrossen l'ànima

Ara que ja són més els no records

que alló que havíem compartit, repasso

faceciós, el que no sé de tu

per confegir un retrat que m'acompanyi.

Que estranys els mecanismes del desig,

les excuses dels anys i aquet misteri

que et fa present quand no et correspondria

per emplenar, potser, una altre absència.

Però la vida sempre té raó

i en aquet compte estricte a fons perdut

de tant en tant i apareixes, com una

reliquia de mi que ningú més

que jo no pot aceptar ni compendre.

Quand te'n vagis de nou no em sentiré

ni trist ni desolat, només, tal volta,

una mica ignorat i més sotmès

a una lleu i subtil malenconia.

L'absent-Miquel Martí I Pol
LLibre de las solituds
Ilustraciò de:Lilya Corneli