Ells tenen la clau

L'altre dia ja vaig dir-vos que el diumenge en van convidar a una festa d'aniversari.Va  ser molt especial tot plegat.
Em vaig retrobar amb las mevas amigas, no feia molt que no ens veiem, pero mes del que jo voldria.
Era l'aniversari del Tomás, el marit de Viki, i ella va voler fer-li una festa sorpresa,val a dir que es una experta preparant festetas, crec que ha equivocat la seva vocacio.
Vam riure,vam ballar,vam menjar(ummmmmmmmmmmmmm,impresionant tot....) vam beure(.......),sembla ser que vaig caure, el que ja se esta convertint en tot un classic a las mevas sortidas i com no....vaig plorar.
Ostres es que em vaig emocionar un pilò.
El pare de la Viki i de la Susana,en Francesc,el SEÑOR Francesc Mulà, em va regalar un dels seus dibuixos, aixi, per que si,per que son aixi de generosos.
M'ha habia estat ensenyant las sevas pinturas, no es que jo hi entengui res, pero se quand una pintura m'agrada i quand no,i las del Francesc, m'agradant.
Al final de la nit,em crida i em possa damunt la taula una serie de pinturas i em pregunta:-Quina t'agrada-
-Totas-li contesto jo
-Tria la que vulguis , es per tu.
Un cop d'ull rapid i trio la que m'arriba en aquell moment, un candau i quatre claus.
I surto amb el "meu" dibuix a las mans i las mevas amigas m'envoltant i jo com una bleda plorant, pero van ser unas llagrimas de alegria,per variar.
I em portent de tornada a casa, i com que soc un cas,em deixo el dibuix al cotxe, missatge al face..."que no es perdi, please..." i no es perd,i el divendres me'l portent a casa..ainssssssss!!!!
I em direu, el per que vaig triar aquet dibuix, dons es molt simple:
Per que es aixi com em sento moltes vegadas,amb el cor tencat amb pany i clau,amb quatre claus.
Pero aquesta familia, els Mulà-Curós,sembla ser que tenen la clau que sap obrir de bat a bat els meus sentiments.
Mil-lers de gracias a tots, per tot, no en se més, no en tinc de paraules que puguin dir tot el que sou per mi, més que amics, sou la familia que jo voldria com a meva.
Amén.