Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous
Camins- Gerard Quintana
9 comentarios:
Cariño, el camino de la vida no tiene retroceso alguno, tiene multiples calles, aceras y atajos que algunas veces nos impulsan a tomar sin querer, para caminar descalzos en el lodo o en el camino empedrado a pleno sol ... aunque te confieso algo: siempre encontramos el lugar indicado para caminar a nuestro antojo y derramar sonrisas.
Que estes bien. Un abrazote!!!
Doncs anar caminant sempre, no parar mai i a algun lloc arribarem.
Avui et veig mes positiva, el poema ho diu tot.
Petonets
Mi niño
es cierto no hay camino de vuelta... dímelo a mi, que se de atajos y desvíos miles, pero no hay rotondas que te permitan enmendar lo andado.
Miles de abrazotes
mils de petonicos, tambè
Garbi24
començo a notar el cançament de tant fer cami...em donant ganas de parar-me i descansar.
petonets, molts.
Pluvisca
no es que estigui mes positiva, es que m'he aixecat amb aquesta canço..i ja veus post al canto.
petonets.
Aquesta setmana vaig de bòlit però et passo a saludar, bona nit.
Joan
que vagi molt la Fira de L'aixada, m'encantaria alguna vegada poder veura-la, segur que es genial.
molts de petons per tu.
Cuando no se puede arreglar lo pasado,lo mejor es dejarlo correr,y seguir viviendo y que tu modo de vivir sea de acuerdo al cambio que quieres hacer.
Besotes
Publicar un comentario