Páginas

lunes, 6 de diciembre de 2010

No ser


A veces me siento casí invisible
Otras quisiera serlo del todo

15 comentarios:

  1. Visible
    Palpable
    Querible ...


    aaaaaa, se sienteeeeee .... eso eres ... y más

    ResponderEliminar
  2. a vegades jo també em sento així però mai vull ser invisible

    ResponderEliminar
  3. ser invisible de vegades tindri el seu punt...ho reconec

    ResponderEliminar
  4. Per qué Marta? visible sempre perque no ens trapixen.

    ResponderEliminar
  5. aixo mai
    si ho fosis no sabria on posar els meus petons
    muaaaaakkk
    ;-))

    ResponderEliminar
  6. Jo, no en sento invisible,
    Però tan de bo ser-ho
    fos possible de vegades.

    No dubtis que la vida et guarda
    la felicitat que et mereixes.

    (La cançó “Crida” m’encanta.)

    ResponderEliminar
  7. Ets ben present amb les teves paraules..., no en dubtis!, a mi em fan bé. Però a vegades ens cal no ser-hi, desaparéixer...

    Ptonets,

    ResponderEliminar
  8. Ana
    nena, si tu siempre tienes razón.....pero hoy fue un día negro desde buena mañana...me saludaron con un vete a tomar por c..., y todavia no aprendi a no "oir" y que no me "afecte"....y lo más jodido, es que siempre lo pago con "quien" menos lo merece.

    petonets, mi niña.
    TQ.

    ResponderEliminar
  9. Deric
    ja saps, la oferta segueix!!!!, el club dels invisibles, ei bon tema per una novel-la, ja tens el titol i tot.
    Petonets, sempre, molts, espero que la teva invisibilitat ja no sigui tant punyent....

    ResponderEliminar
  10. Garbi
    Joan, de tant en tant seria genial, pero que fos per que un ho ha triat.
    Petonets, per tu

    ResponderEliminar
  11. Pakiba
    jo me sentit trepitjada avui..i era ben visible en aquell moment.
    Tot esta bè ara, dema???, no ho se.
    petonets, maca

    ResponderEliminar
  12. La meva sargantaneta
    Amor, cuida't,molts de petons per tu, i una abraçada tendra i dolça

    ResponderEliminar
  13. Xarnego
    tant de bò tingues jo le certessa de que sera aixi.
    Una micona de felicitat per variar no estaria malament.
    I "crida" es com un allibarement....
    "Crida, crida, crida.
    Crida ben fort,
    fins que tothom et senti.
    Fins que la por se'n vagi del teu cos
    Crida ben fort uouououo!!!!!!

    Has escoltat el seu ultim cd, "Temps de zel".....?????, es molt bò.

    petonets, per tu, es tot un plaer tenir-te

    ResponderEliminar
  14. Audrey
    ja se que hi soc, es que preferixo no menjar abans que deixar d'escriure el que em passa per el cap....No se si serveix a ningu mes(tant de bò que si...), pero es la meva blogoterapia particular.
    I jo contenta de tenir-te aquí, aixi sensa vosaltres seria ben poca cosa.
    molts de petonets, per tu, sempre

    ResponderEliminar
  15. ¡¡¡Esta foto es mía!!!.
    Del hospital, un día que yendo en moto tropezé con una farola sin seguro......

    I el Loren ja és convenienment replicat....

    ResponderEliminar

Dale ligero a las teclas,no pienses demasiado en lo que me vas a decir, me gusta lo natural....