sábado, 5 de febrero de 2011

Les absències destrossen l'ànima


Ara que ja són més els no records
que alló que havíem compartit, repasso
faceciós, el que no sé de tu
per confegir un retrat que m'acompanyi.
Que estranys els mecanismes del desig,
les excuses dels anys i aquet misteri
que et fa present quand no et correspondria
per emplenar, potser, una altre absència.
Però la vida sempre té raó
i en aquet compte estricte a fons perdut
de tant en tant i apareixes, com una
reliquia de mi que ningú més
que jo no pot aceptar ni compendre.
Quand te'n vagis de nou no em sentiré
ni trist ni desolat, només, tal volta,
una mica ignorat i més sotmès
a una lleu i subtil malenconia.

L'absent-Miquel Martí I Pol
LLibre de las solituds
Ilustraciò de:Lilya Corneli

4 comentarios:

Ariadna dijo...

Aquest poema el tinc copiat a la meva llibretaa taronja, la dels escrits especials.

Magnífic Martí i Pol.

"A voltes" (com deia ell) sembla que ho hagués escrit a mida per nosaltres.

Ptns, Ari.

Audrey dijo...

Absències que pesen dins l'ànima...Sí Magnífic!.

Ptonets,

✿||Noemí||✿ dijo...

Molt macos el poema i la foto. Una forta abraçada de la Noemí.

Pakiba dijo...

Marta simplement precios.