Tan frágil, a veces soy tan frágil,soy casí intocable y se me cruza el cable por falta de definición: Tan especial.
Así no puedo respirar porque me falta el aire y no salgo a buscarlo por falta de una solución, que me quite el vacio que hay en mi interior y este frio que me oculta y miento a mi corazón.
Tan frágil, a veces soy tan frágil.
-Lantana-
14 comentarios:
bueno....torno a dir que potser ens assemblem...a mi em diuen la noia de vidre.
i t'explicaré perquè: Una persona molt important a la meva vida em va escriure una cançó anomenada "noia de vidre" i crec que segurament en deus conèixer el grup i com em diu sempre el Lluis:
Ets fràgil però forta a la vegada, com aquestes ampolles de vidre dur que quan les tires al contenidor mai es trenquen, però que son tan preciades i delicades.
Una abraçada! :)
Avui t'he desvetllat un gran secret meu per animar-te i et deixo amb una gran frase de la "meva cançó"
PARLA AMB MI NOIA DE VIDRE, PARLA AMB MI, DIGUE'M QUE VOLS, DONARÍA EL QUE FOS PER SABER QUE M'AMAGUES QUAN ET QUEDES TOTA SOLA A CASA...
Noieta de vidre
Cada dia cap als volts de les nou,
mentre el poble es treu el son,
ella surt de casa sense fer soroll
esquivant els gats que li estripen els mitjons.
Jo m’espero sense poder dormir
i l’espio des del llit
tot contant les hores que queden per tenir
el moment pel qual vull que arribi ja la nit,
quan des del campanar
sonen els quarts
sempre empaitant les dotze
ella des del quarto estant
un breu instant
em mira i plora.
Parla amb mi
noia de vidre,
parla amb mi,
digue’m què vols.
Donaria el que fos per saber què m’amagues
quan et quedes tota sola a casa.
Ja fa mesos des que va arribar
a la casa del davant,
si ens trobem fa veure que no sap ni qui sóc
però a la nit és meva durant aquells segons,
quan des del campanar
sonen els quarts
sempre empaitant les dotze
ella des del quarto estant
un breu instant
em mira i plora.
Parla amb mi
noia de vidre,
parla amb mi,
digue’m què vols.
Donaria el que fos per saber què m’amagues
quan et quedes tota sola a casa.
forta i frágil a l'hora, no ho saps bè.
Qui em coneix, diu que soc una tia molt valenta i forta....però qui sa pres la molestia de mirar més enlla, sap que soc fragil i tendre.
Em defineixo sempre com a contradictoria....
Petonicos
Gracias per la confiança
Que foto más bonita, me encanta ¿es tuya?
Abrazos Marta.
Doncs si Marta!
L'has encertat de plè! i crec que puc confirmar que ens assemblem (almenys en aquest aspecte) fragils, patidores, que les hem passat de tots colors, somiadores i tot i així mai ens rendim.
Vinc sobint per Girona. A la pròxima et faig una visita i t'explico la història d'en Gvaldà.
Ara almenys ja saps qui és la noia de vidre...jo tan soa, tenía 15 anys llabors...ara en tinc 27, però en aquella època ja era fràgil i delicada...però a la vegada ben forta.
Avui les paraules d'ne Gavaldà les comparteixo amb tu.
Perquè avui la noia de vidre també ets tu.
Una sincera abraçada!
Sebastián
ya me gustaria ya, pero no....imagenes Google, mister Google, infinito...
petonets
Noieta
27 anys, els mateixos que ma filla...Seria tot un plaer fer-te un abraçada i escoltar-te....nomes ens cal possar data!!!!
molts de petonets, sempre
Frágil como un corazón de tela,
frágil como tres noches en vela,
busco algun desfragilizador de trabalenguas...
...soy tan frágil que me derrito entre tus piernas...
Soy frágil taaaaaaaan frágil...
(Y sí, la energía positiva no la vemos, pero cuando se envía de corazón, tiene muy buenos efectos. Y yo te envío más y más)
Abracito apachurrante.
Tens una filla de 27? Doncs nena, no se quans ens tens tu però s'et veu super bé! enhorabona. Vaig sobint per Girona (hi vaig viure) quan hi passi us aviso. Petonets!
Sweet
la energia siempre llega, no sabes cuanto...a veces sino fuera por esas buenas vibras seria aún mucho más frágil.
Me encanto lo del abracito apachurrante, yo tengo otra versión:
el abrazote rompecostillas,jajaja.
Petonets, sempre
Noieta
53 en menos y na.El març els faig.
I em veus bè, per que jo sempre ho dic....em mireu amb els ulls de bonic.
Petonets
Noieta, si clicas sobre al Martona et portara en un altre raconet meu, aquet mes intim,mes dur, mes punyent, mes....!!!
Descobreixo tu soleta, però no diguis que no te avise...
mes petonets, apa.
Petonets dona frágil.
pakiba
no sempre.....
Petonicos
Asu!
Esos abrazos deben ser de los que mandan al hospital XDDDDDD!!!!!
Ahí va más: http://img4.imageshack.us/img4/4048/marta1j.jpg
Muaksssssss!!!!
Publicar un comentario