martes, 2 de noviembre de 2010

Fent cami


Molt a prop del meu destí
hi ha dos grans papers escrits
on hi ha totes les meves il·lusions
que penso aconseguir.

Potser no avui,
potser no demà
podré estar tranquil
caminant sense parar
pel camí que jo he triat.

Fent cami, fent cami

Fent cami-Miquel Abras
Escultura-  Migjorn de Joan Abras

16 comentarios:

garbi24 dijo...

Gràcies a la il·lusió continuem endavant!!!

Marta dijo...

Garbi
a l'ilusio i que mai ens deixarem vèncer.
Endevant sempre endevant.
petonets, molts

Pakiba dijo...

Marta ,no ens tenin que deixar véncer, to diu una que ha passat per moltes coses i sempre continua endavant.


Moltes abraçades.

Ariadna dijo...

Fas camí tant si vols com si no vols. L'alternativa és massa tenebrosa.

M'alegro molt d'haver-te trobat i poder llegir-te. M'encoratges en dies com avui on la sensibilitat és màxima.

Com jo, moltes altres persones pensaran el mateix, i potser no t'ho diran. Els teus escrits, en el teu contexte concret, tenen molt de valor. Així els aprecio jo. Segur que no sóc l'única.

Una abraçada ben gran.

Marta dijo...

Pakiba
mai, tot i que moltes vegadas costa....no saps com!!
petonets, sempre

Audrey dijo...

L'Ariadna té raó, de fet t'he descobert a través d'ella, els teus escrits són tan oportuns..., que a vegades em fa por i sí, sols ens queda fer camí, sempre endavant!, no oblidant les il.lusions, els somnis...que ja arribaran,'potser avui, potser no demà...'. Fem camí per caminar...

Salutacions cordials,

Marta dijo...

Ari
En el meu cas quedar quieta seria pitjor que deixar-se morir, i no vull ... jo vull viure.
I la sort és meva per tenir-te aquí, així és com havia de ser, la gent es complementa per poder aprendre i ets una molt bona mestra.
Tant de bo la gent que passa per aqui li serveixi d'alguna cosa que escric, de vegades em limito només a copiar el que per a mi en aquest moment té un significat ... altres no els servirà, però m'encanta compartir-lo., Tant el bo com el que no és ho és tant ..
Aquests darrers dies,he apres un munt de tu, i això em reconforta.
Gràcies per estar, i gràcies per ser
Molts de petonicos, reina.
I Visca la diferència!!!!!!!!!!!

Marta dijo...

Audry
ja dic jo que l'Ari es una bona mestre...jo tambè te descobert per ella, jajajaja.
Saps, no es que els meus escrits façin por, per oportunts, si no per que ens i veiem reflectits, aixo vol dir que els sentiments i las emocions son compartidas.....tots en un moment o un altre em sentit el mateix, sens dubte.
I si, anirem fent cami...per cert no se si coneixeu el Miquel Abras....nenas no perdeu la oportunitat d'escoltarlo.
Avui que estem un mica sensibles, jajaja, us recomano"Entre mil vidres trencats", ja em direu.
Per cert molt benvinguda.
petonets, molts per tu

Ariadna dijo...

Si jo sóc una mestre (i bona!), anem ben arreglats, jajaja.

Gràcies igualment, avui és un d'aquells dies que agraeixo molt tot tipus de recolçament (sigui virtual o no).

Que bo ser la "responsable" que us hagueu trobat!!

Ptns a dojo.

Ariadna dijo...

Gràcies per estar, gràcies per ser.

No és la primera vegada que escolto aixó. M'has posat la pell de gallina.

lisebe dijo...

Malgrat tot hem de esar fortes bonica, saps vivim moments plens de desencant, de viure amb el cor a la gola.. però el que mai podem fer es caure.. tot el contrari.. encara que sogui rossegant els peus endavant!!

I t'ho dic per experiencia que estic molt cansada ultimament.

Molts petons tresor

Luna. dijo...

Marta, jo també penso que potser trigues una mica a encaminar-te per el teu camí, tant tu, com jo, qui sigui. Però a la llarga... ho fem!!
Jo a vegades em desespero pensant que no arriba mai, que no existeix aquest camí que tan desitjo, però se que si, que no s´ha de perdre l'esperança, que tard o d'hora, mi trobaré a dins.
Un peto molt gran!

Marta dijo...

Ari
no dubtis que tens molt a donar, pero mes a rebre, i espero que "tot...."sigui bo.
El gracias per estar, gracias per ser...desitjo que qui t'ho digues fos una persona de veritat i que la pell de gallina sigui un repelus de los buenosssssssss, ea.
petonets, reina.

Marta dijo...

Lis
carinyet, el cor a la gola no es res de dolent, nomes em d'anar en compte que no ens acabi ofegant.-
Per que estas tant cansada, flor???, saps on soc, podem parlar, no soc molt bona consellera(ni voldria), pero se escoltar....
petonicos, per tu, guapa

Marta dijo...

Luna
crec qeu estic en el cami correcte, al menys, ara per ara no en tinc cap mes al devant, nomes cal no ensopega amb mes entrebancs.
Jo se que el cami que vull hi es!!!!,nomes que triguere una micona mes a agafar-lo, pero llavors no hi haura ni Deu que me'n tregui.

molts de petonicos.

Audrey dijo...

Per cert, gràcies Marta, m'encanten les lletres de Miquel Abras i sobretot "Entre mil vidres trencats", més propera i lluny alhora...

Ptons,