martes, 22 de febrero de 2011

No lo soltaré


A veces nos comportamos como niños, queremos, deseamos con tanto anhelo una cosa, que cuando lo conseguimos perdemos el interes por ello.
No se el porque de esa actitud, quizas es que pusimos demasiadas espectativas y demasiadas fuerzas en conseguirlo, que cuando creemos tenerlo, lo dejamos escapar.
Es ese globo que hemos lloriqueado por tener, y cuando por fin lo tenemos en la mano, nos explota en los morros o lo dejamos volar.
Yo por si acaso, aprendida la lección agarro con fuerza la cuerda, tirando y soltando...vaya a ser que se rompa el hechizo.
Como mucho saldre disparada volando en pos de mi anhelo.

De vegades ens comportem com nens, volem, desitgem amb tant anhel una cosa,que quan ho aconseguim perdem l'interès per allò
No es el perquè d'aquesta actitud, potser és que vam posar massa expectatives massas forces en aconseguir-ho, que quan creiem tenir-lo, el deixem escapar.
És aquest globus que hem plorant per tenir, i quan per fi el tenim a la mà, ens explota als morros o el deixem volar.
Jo per si de cas, apresa la lliçó agafo amb força la corda, tirant i deixant anar ...no sigui que es trenqui l'encanteri.
Com a molt sortiré disparada volant darrere del meu anhel.

12 comentarios:

Aniña (@vampyevil) dijo...

Somos niños crecidos.

Marta dijo...

Mi niña Vampy
somos niños crecios y mal criados..anda que no!!!
petonets, guapa

Pakiba dijo...

Si Marta somos niños y malament cuam deixen de seró.

Petones preciosa.

Ariadna dijo...

Marta, aquesta del dibuix ets tu, oi? amb els cabells revolucionats de tant de vent com bufa per les teves terres.... jajaja

Fora bromes! Hi ha que saber deixar anar allò que no és nostre i que mai ho ha estat. Només a vegades tenim la sort de compartir moments amb els altres (ja siguin globus, persones, situacions...)

Ptns maca!

Marta dijo...

Pakiba
sempe va bè que ens quedi un toc d'inocencia i no perdre l'ilusio..
petonets, per tu

Marta dijo...

Ari
aqui no en fa gaire de vent, pero he sentit que mes cap el sur aneu de bolit,jajaja.
Si cal deixar anar el que no es nostre...pero aquet nuvol es meu, yo lo vi primero y no pienso soltarlo de momento....em tindra que explotar als morros!!!!.

petonets, flor

sargantana dijo...

diu que les dones no es que deixin de jugar quan es fan grans, sino que es fan grans quan deixen de jugar
i aixo em semble el mateix...
hi ha res millor que un infant??
dons aviam si n'aprenem
petonets de color blau, bonica

Audrey dijo...

A vegades hi ha anhels que cal deixar-los volar..., potser tornen com els boomerangs, si hem d'estrényer amb massa força..., s'esmicola! i sí compartir totes aquélles cosetes ben nostres!.

Petonets,

en las nubes dijo...

Me encanta el dibujo!!!

Marta dijo...

Angels
donçs jo sere sempre una nena, per que m'agrada el joc, m'agrada jugar i fins i tot m'agrada el risc de saber que no puc guanyar....
Per que petons de color blau...vaig perduda amb aixo....????
Petonets, per tu del color que vulguis.

Marta dijo...

Audry
hi han anhels que crec que es tenan que tenir ben agafats, sensa tibar massa la corda,no fos com tu dius que s'esmicolesin, pero si creus que val la pena, agafa-ti fort...

petonicos, sempre

Marta dijo...

En las nubes
Ariadna, dice que soy yo con tod el pelo revolucionado por el aire, jajaja
Si que es muy chulo, lastima que o recuerde de quien es..
petonicos, sempre per tu.