Páginas

martes, 9 de febrero de 2010

Migajas de amor


Pujaré la tristesa dalt las golfes
amb la nina sensa ulls i el paraigua trencat,
el cartipás vençut, la tralatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sensa seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de las butxaques.

La bruixa de dol- Maria-Mercè Marçal

Subiré la tristeza a la buhardilla
con la muñeca sin ojos y el paraguas roto
la carpeta ya vencida, la tralatana vieja.
Y bajaré las escaleras con vestido de alegría
que habrán tejido arañas sin juicio.

Y habrá amor desmigajado en el fondo de los bolsillos.

3 comentarios:

  1. Pues yo no soy de guardar ni en el desvan, yo tiro lo viejo y roto y dejo las puertas abiertas a lo nuevo ;)

    Besitosssssss

    ResponderEliminar
  2. Precios Marta; la tristessa, bufff,

    Una abraçada i molta alegria bufona

    ResponderEliminar
  3. El último verso me parece genial ( poeticamente hablando)
    Las migajillas no le gustan a nadie.
    Un beso !!!!!!!!

    ResponderEliminar

Dale ligero a las teclas,no pienses demasiado en lo que me vas a decir, me gusta lo natural....