jueves, 9 de diciembre de 2010

Estic farta, molt farta, tan farta



Fart de no saber com començar, 




De ser sempre concient que puc fer mal. 
De creure’m que el que faig no val per a res. 
Fart de ser com sóc. 
Estic fart de donar sempre explicacións, 
De taparme les ferides i curarles sempre sol, 
De pensarme que molesta el que jo dic. 
No vull mentir. 
I fart de no saber cap on tirar, 
De no tenir gens clar del que m’espera l’endemà, 
De no saber si em queden masses ganes de lluitar. 
Fart d’estar tan fart. 
I vaig perdre l’esperança ja fa temps, 
I no em queda una altre opció que conformarme amb el que sóc, 
Que per molt que ho intenti seguiré sent jo mateix, 
I quin remei… 

Molt fart dels prejudícis i l’ignorància de la gent. 
No saben res… 
Estic fart de no parar de fer-me gran, 
De rebre bufetades constantment sense parar, 
De no tenir ni ganes de plorar. 
Fart de ser com sóc. 
Fart d’imaginar que estic somiant. 

No vull acabar boig. 
Fart de malpensar que ell ja no hi és, 
Que vaig cometre errors que no em podré perdonar mai. 
Que per molt que em disfressi seguiré sent jo mateix, 
No i puc fer res.. 
Fart d’estar tancat en mi mateix. 
A no tenir cullons per encarar la situacions, 
En veure que el temps passa i jo segueixo estan perdut. 
Jo puc buscar. 
Fart de fer cançons parlant de amors,
Que jo no els he viscut ni crec que els pugui viure mai, 
I d’inventarme històries per tapar les meves pors, 
Vull cantar veritats. 
Fart de no tenir ni a qui abraçar, 
De sentir que al llit cada vegada i fa més fred, 
De trobar princeps que ja tenen princesas
No vull acabar sol. 
I juru que jo intento ferls-hi cas, 
A la gent que m’estima i diu que intenti obrir-me més. 
Potser no és la manera però no ser com ho puc fer. 
Jo faig cançons. 
Fart de prepotents ben pentinats, 
Que et miren somrient creient-se tan el seu paper, 
Que inclús sovint m’enganyen i em fan creure tan petit, 
Però no són res. 
Fart d’estar esperant aquell moment. 
Que al veure que no arriba ia comença a fer-se tard. 
I veure com els altres poc a poc el van troban, 
Millor per ells. 
Fart de no saber com acabar, 
De tenir la sensació de que no importa el que he explicat, 
I que la gent es pensi que això és una cançó més, 
Per mi no ho és. 
També de dir que tot i el que he explicat, 
Nomès són pensaments i que no sempre em sento així, 
Però formen part de mi jo necessito fer el que faig, 
Jo fair cançons. 
Fart d’estar pendent del què diràn, 
Tenir tants complexes i amagar-me entre la gent. 
De riure’m de la vida per sentir-me recolzat, 
De ser feliç. 

Estic fart, molt fart, tan fart 

Jofre Bardagi-Jo faig cançons

15 comentarios:

Ariadna dijo...

No és un bon dia per llegir això.
Per fi he tornat a plorar.

Ari.

Marta dijo...

Marta
potser es el temps, nena, per que jo tambè tinc uns alts i baixos bestials.
Per fi????, aixo vol dir que com a minim et serveix.
Jo, es que crec que me'n quedan poquetas de lagrimas, o es que se mes tard en faran falta, pero sento mes impotencia, rabia i desesperacio que res mes.

Petonets, reina.
Ja saps on soc, via...mail, via telefon, via carretera...aqui estic.

Anónimo dijo...

Hola Marta, amb el teu permís entraré dins del teu món.

Estic impressionat, però realment és com em sento...

Ho podia haber escrit jo mateix...punt a punt.

Una abraçada

PaVen

Marta dijo...

Paven
encantada de que entris a meu mon, pero ves amb compte..aixo es molt complex, no t'hi quedis enredat...
I aquet mati en senti la canço del Jofre Bardagi, he sentit que si jo en sabes, aquestas serian las paraulas que escriuria, pero ja veus ell ho fa millor que jo.
Ja he estat a casa teva, amb el teu permis mi quedo.

Petonets, per tu

Wanderlust dijo...

En el meu cas, sempre he necessitat molt de temps..., gestiono molt malament els canvis dolents i trigo mooool a acceptar-los. Ara fins i tot somio, i es un no poder descansar, de dia... trencant-me la closca i de nit... el subconscient dels pebrots... i el meu mantra ara és: gimme a break, take it easy, doneu-me un descans, pren-t'ho amb calma... i de vegades els núvols marxen del cap i aconsegueixo pensar en positiu altra volta. Necessito que passi el temps i tornar a confiar que podré aprendre a estar sola i bé amb mi mateixa.
Abraçades per tots els que esteu passant per un mal moment.

Pakiba dijo...

Marta una entrada triste per un dia triste.
Pero se ha de tirar endavan sempre.

Baraçadas moltas.

Aniña (@vampyevil) dijo...

^^
coincido con Pakiba, coincide este escrito con el dia tan triston de hoy...
besitos

Marta dijo...

Wanderlust
Donç jo es al reves, em costa molt pendre la desicio, encara que sapiga desde molt que es el correcte.
Ara bè un cop he dit prou, no hi ha qui em façi tornar enrera.
Tinc paciencia infinita, pero un cop faig la creu es per sempre.
Pero abans d'aixo he estat mesos i mes mesos amb insomni, migrañas i mals varis....
Ara tinc dias molt dolents, pero espero que siguin els menys.
Tinc que apendre a estar sola....i a gestionar els meus sentiments

Petonets, sempre

Marta dijo...

Pakiba
no es una entrada trista, es una gran canço, mab una lletra impresionant!!!
El dia si que ha sigut tristot..
petonets, sempre

Marta dijo...

Mi niña Vampy
que va es una canción super tierna de como se siente el que la canta...supongo que entendiste poco cal ser en catalán,no???.

petonicos, reina,cuidate

✿||Noemí||✿ dijo...

Hola Marta, em quedo com una seguidora i et passaré a visitar sovint. Una abraçada ben forta.

Deric dijo...

és la lletra d'una cançó? m'agrada

Marta dijo...

Noemi
encantada de tenir-te aqui.Es casa teva pots venir sempre que vulguis.
Molts de petonets

Marta dijo...

Deric
a mi em fa vergonya dir que le descoberta avui, pero no he parat d'escoltar-la en tot el día.
Escolta-la, t'ha agradara molt, ho se.

petonicos, per tu

Audrey dijo...

Una entrada trista, colpidora, emotiva...Avui ha estat un dia trist per molts motius...però tornarà a lluïr el sol, segur! i curaran les ferides...
Petonets!