lunes, 20 de diciembre de 2010

Recetas de vida



"Ojala hubiera un libro de cocina para la vida, en la que las recetas nos dijeran lo que debemos hacer en cada momento"

Deliciosa Martha

Eso ya seria para mi el súmmum, me encanta cocinar, de hecho es lo que se hacer sin ni siquiera tener que pensar.
Dame unos pocos ingredientes, seguro que no te decepciono.
Pero cuando se trata de la vida.....ahí que no se como me lo monto, pero mi saber hacer desaparece, parece que me olvido de mezclar los condimentos, me puede el corazón antes que la razón.
Mi sentido común desaparece y no sabeis como agradeceria a veces un buen libro de recetas , recetas de vida.

18 comentarios:

Ariadna dijo...

Un manual d'instruccions hmmmm, bona pensada. Llàstima que no n'hi hagin.

O no! T'imagines que tot estigués previst en un manual? Tot seria racional; i llavors, on queda el cor? Aquest cor que a cada batec ens omple de vida, que ens fa mal (sí) però que ens fa sentir vius (síííí).

Prefereixes viure amb el cor o pensar amb el cap?

Una abraçada, Ari.

Marta dijo...

Ari
visc amb el cor..i fitxet com m'anat(com el cul).....no se jo si fos dolent ser una micona racional.
No cal,planficar-ho tot, pero ostres es que a vegadas em sento una panoli, que vols....

Una forta abraçada per tu, i molts de petonicos

PaVen dijo...

L'últim manual d'instruccions que vaig tenir va ser del meu nou telèfon mòbil...bé doncs, aquí el tinc amb pols i sense obrir i al final ho se fer anar, jeje.

No en vull de manuals ni instruccions, si la cosa ha d'anar malament, anirà i, si ha d'anar bé anirà...

Estic totalment d'acord amb el comentari de l'Ari.

Mira que et pasa amb la cuina, ja em deixaràs tastar alguna cosa algun dia, oi? Segur que està tot molt bo (i sense instruccions)

Petons

PaVen

Marta dijo...

PaVen
La veritat es que es manuals a vegadas son mes complicats que l'aperell amb si.
Negada total per els manuals d'intruccions, pero no amb las recetas de cuina, las se descifrar i adapata al que jo vull.

I de fet jo tambè estic d'acord amb el comentari de l'Ari, el cor, que ens fa mal, pero ens fa sentir plens de vida.

I bè, tant de bo un día poguessim fer uan trobada, em comprometo a fer els honors a la cuina, jajaja.

petonets, per tu

Toy folloso dijo...

Una instrucción para la vida, y que viene a cuento de tu post:
"Procura comer y que no te coman".

Adéu, convilatana. (No es un insulto, Loren).

Ana A. dijo...

Ays nena ... y aunque tengamos receta casi siempre acabamos improvisando jejeje ...

Me encanto la peli ... sobre todo la francesa.

Mil besos besos

Marta dijo...

Toy
ai, que a mi se'm mengant amb patatas, molta fatxada de mala llet i despres res de res, pa d'angel!!!!.
Es maco aixo de "convilatana", m'agrada.
Petones, sempre

Marta dijo...

Nena
en la cocina improviso casi siempre y me va de coña...peo eso aplicado a la vida....como que no!!!
Y si a mi tambien me gusto más l atra version, pero no era alemana????.

petonets, reina, mils per tu

Ana A. dijo...

Tienes toda la razón nena, no sé por qué pensé que era francesa.

PD. me encanta la imagen


Muaaaaaaaaaaa

garbi24 dijo...

Hay que acharle mucha sal a la vida...sobre todo que no sea sosa...

MAMÉ VALDÉS dijo...

Si algún día encuentras el libro de recetas de vida, cuelgalo en el blog, gracias y un saludo.

Aniña dijo...

yo quiero!
un besazo reina

Audrey dijo...

Aiii, un llibre d'instruccions per la vida..., seria molt útil!, quants mals de caps fugirien..però ben segur que també perdria gran part del seu encant, dels descobriments de cor, de les il.lusions..., no creus?.
Ptonets de tot cor,

Marta dijo...

Garbi
massa sal ens fotra la presio enlaire...
petonets, per tu

Marta dijo...

Mamè
si lo encuentro, no se yo si debo compartirlo....

petonets,molts

Marta dijo...

Mi niña vampy
golosa!!!!!!!!!!!, que lo que tu quieres son trufas de chocolate...

petonets, dolços per tu.

Marta dijo...

Audrey
saps, els llibres de cuina son per mi tot un tresor, encara que sapiga de que ira la recepta, sempre em meravella, un petit detall i fa que em sorprengui...potser es que encara no he perdut l'inocencia....
Donç amb el llibre de la vida, crec que em pasaria igual,em deixaria il-lusionar amb poquet.

Petonets, per tu.

wanderlust dijo...

ei, tens la bona base i la fusta per tirar-ho endavant sense necessitat del llibre; a mi en canvi que em costa tant cuinar em pregunto, si em donessin aquest llibre que tu demanes, que en faria?